Les nostres plantes

L’ENCIAM

enciam

L’enciam és una hortalissa molt popular amb grans fulles que en alguns casos poden ser arrodonides i, en d’altres, allargades amb una vora llisa, ondulada o dentada.

El seu cultiu és força ràpid i es pot fer quasi tot l’any (sempre que no hi hagi perill de glaçades). A més, a l’estiu, les elevades temperatures a que pot arribar l’hor turbà poden provocar l’espigat prematur i, per això, la primavera i la tardor són les millors èpoques per plantar-lo.

Hem de comptar que des de la sembra la collita trigarà entre un mes i mig i tres mesos (depenent de la varietat). Si s’endarrereix massa la collita correm el risc de que l’enciam tregui la flor i es torni amarg.

L’enciam es consumeix cru (tot i que es recomana que abans es netegi bé amb molta aigua), formant un element important en la majoria d’amanides acompanyat de tomàquet i ceba (entre altres ingredients).

EL ROMANÍ

romanc3ad1

El romaní és una planta que fa una olor molt forta i  agradable que és originària de la zona del mediterrani (tot i que actualment es conrea arrel del món).

S’utilitza molt en la cuina mediterrània perquè fa que el menjar tingui més sabor (sobretot la carn).

Una altra de les seves utilitats (que ja van descobrir antigament els àrabs) està relacionada a nivell curatiu, utilitzant-lo tant per fer-ne olis que ens ajuden quan es tenen els músculs cansats, rígids i sobrecarregats com per utilitzar en diferents casos amb problemes respiratoris.

LA PASTANAGA

pastanaga

Dita popularment tant carrota com pastanaga (depenent de la zona), aquesta és una hortalissa que es creu que prové inicialment de l’Àsia Menor (on a països com Iran hi podem trobar una gran varietat i diversitat d’espècies de pastanagues).

El seu conreu accepta una gran varietat de climes, tot i que la seva germinació és difícil perquè moltes de les seves llavors no donen fruit i, amés, el procés és molt lent.

Quan la reguem, és important mantenir la terra humida, sense que arribi a estar xopa. I cap al final del cultiu, és important reduir la humitat  per evitar que l’arrel es trenqui. A més, cal mantenir la terra lliure de males herbes. Una vegada collides es conserven bé en llocs ben ventilats, foscos i secs.

Les carotes es poden consumir de moltes maneres: trossejades i crues, fregides, en cremes… i des d’un punt de vista nutritiu és considerada un aliment excel·lent perquè que té moltes vitamines i minerals.

A més, també se li donen propietats terapèutiques contra l’asma, el nerviosisme i algunes alteracions de la pell perquè és molt rica en vitamina A (molt importants per la pell i per als pigments dels ulls) i en vitamines C i B.

ELS PÈSOLS

pesol

El pèsol (científicament Pisum Sativum) és una planta de la família de les lluminoses.
Aquest nom s’aplica tant a la planta com a la seva flor, que és comestible.
Prové de l’Àsia Menor i durant milers d’anys ha estat un conreu important. Abans era important per la seva proteïna en la dieta humana. Actualment és una verdura i un component del pinso dels animals.
A Mallorca, pot tenir diversos noms; xitero o , al llevant,xitcol o sóller…

ELS ESPINACS

espinacs

Els espinacs són una planta anual cultivada con verdura per les seves fulles comestibles grans i de color verd molt fosc,
El seu cultiu es realitza durant tot l’ any i es pot consumir fresca cuitat o fregida. Quan els conreem cal que tinguem cura de que no s’hi produeixi un fong que la podreix deixant les seves fulles groguenques i la tija de color gris.
En la actualitat, és una de las verdures que mes habitualment es troba congelada i es consumeix molt per la gran quantitat de nutrients que aporta.

LA COL

col

La col és una verdura que aporta poques calories però té un valora nutritiu molt elevat amb propietats antioxidants i contra el càncer.
Es pot conrear en diverses temporades, en matolls que triguen de tres a cinc mesos en sortir.
La millor forma d’aprofitar els seus aliments és menjant-la crua (ja sigui afegint unes fulles a les amanides o liquant-la.
Si es cuina, però, la manera més sana és escalfar-la sense bullir-la massa temps. Així, quan acaba la seva cocció, la col encara conserva una textura cruixent i el color verd brillant. Les seves vitamines són sensibles a la temperatura i, a més cuita, menys aliment i minerals.

LA MONGETA

mongetaperona

La mongeta és la llavor de la fesolera que creix junt amb altres llavors dins d’una tavella o bajoca.  És d’origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides.

Les fesoleres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta de clima càlid. Vol temperatures suaus i duració del dia llarg, per tant, és de cultiu estiuenc. Es sembra directament de llavor a la primavera o principis d’estiu amb un espai per cada planta de 30cm.

És una verdura rica en proteïnes, fibra, vitamina A, C, E i minerals com el calci, el magnesi, el potassi i el ferro. Té fama de reduir el colesterol gràcies al contingut en fibra soluble i prevenir el càncer pel seu contingut en antioxidants.

LA SÀLVIA

salvia

Aquesta planta és considerada la reina de les plantes aromàtiques . Coneguda vulgarment com “herba seca”, es tracta d’un arbust que mesura uns 70 cm d’alçada amb fulles son ovalades i de color verd pàl·lid .Les seves flors poden ser liles,blaves o roses. La seva època de floració es en juny i juliol.

La sàlvia és espècie originària de les regions mediterrànies que creix tant en terrenys pedregosos com d’herba, tot i que li perjudiquen bastant els ambients que presenten hiverns molt rígids.

És una planta amb moltes propietats curatives que serveixen contra les inflamacions de les vies respiratòries, mal de gola, tos ,grip… però també serveix per curar les ferides i eliminar l’acidesa estomacal.

Anuncis